La Fundació Barbosa & Petit va lliurar la primera Beca Georgina Barbosa destinada a premiar el millor Treball de Fi de Grau en l’àmbit de Ciències de la Salut presentat durant el curs acadèmic 2019-2020 o 2020-2021, i en la temàtica de malalties mentals. L’acte de lliurament va tenir lloc la tarda de dijous 7 d’abril de 2022 al pati del museu Ca l’Arenas a Mataró, on es van reunir personalitats acadèmiques i professionals de l’àmbit de les Ciències de la Salut així com també familiars i amics de la família Barbosa i Petit.

Els membres de la Comissió avaluadora formada per la Dra. Teresa M. Petit, Presidenta de la Fundació Barbosa & Petit, la Dra. Meritxell Puyané, Cap d’Estudis responsable del PAT i de l’ESCST Escola Superior Ciències de la Salut Tecnocampus, i el Dr. Pere Torán, Coordinador de la Unitat d’Investigació en Atenció Primària a la Generalitat de Catalunya, professor associat a la Facultat de Medicina a la Universitat de Girona i Honors & Awards Metge d’Atenció Primària pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Premi a l’Excel·lència Professional, van resoldre lliurar la Beca Georgina Barbosa al Treball Final de Grau d’Alejandro Godoy Rebato de la Universitat de Barcelona amb el títol de “Propuesta de intervención: entretener para crecer”.

Les filles de la Georgina Barbosa, la Jana, l’Abril i la Martina, van ser les que van lliurar el certificat de Beca Georgina Barbosa al premiat. Durant l’acte també ens va acompanyar la coreògrafa mataronina Núria Serra de la companyia NS Danza, i va conduir l’acte el Dr. Joan Cuenca, doctor en Comunicació i professor i investigador de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, URL.

La Fundació Barbosa & Petit vol agrair molt sincerament a Ca l’Arenas i a totes les persones que han col·laborat i han donat suport a la fundació per fer possible el primer acte de lliurament de Beca Georgina Barbosa.

 

1r lliurament de BECA GEORGINA BARBOSA                                                              Resum del Treball Final de Grau

 

PROPUESTA DE INTERVENCIÓN: ENTRETENER PARA CRECER

ALEJANDRO GODOY REBATO

 

 

A Espanya i en molts altres països, els trastorns relacionats amb l’ús de substàncies son en l’actualitat un dels problemes més importants de la salut pública, tant pel seu consum com per les conseqüències derivades del mateix.

Segons l’Observatori Europeu de les Drogues i Toxicomania, el consum de drogues està reconegut com un factor que contribueix a la càrrega de morbimortalitat global, coexistint problemes de salut crònics i aguts associats al consum de drogues il·legals, agreujats per diferents factors, com les propietats de les substàncies, la via d’administració, la vulnerabilitat individual i el context social en el que es realitza el consum.

Els trastorns per ús de substàncies il·lícites s’han generalitzat entre la població general i s’associen amb importants costos socials, personals i econòmics com l’increment de la probabilitat de problemes laborals, deteriorament neuropsicològic, infecció per VIH i hepatitis, disfunció social, violència, encarcerament, la pobresa i la qualitat de vida.

El consum de drogues es concentra en la major part entre els menors, adolescents i adults joves, i s’associa amb greus conseqüències a curt i a llarg termini com les conductes sexuals de risc, l’abandonament escolar, ús futur de substàncies d’abús, lesions, violència i suïcidi. També estudis epidemiològics i clínics coincideixen en senyalar que els trastorns per consum de drogues tenen estreta relació amb altres trastorns mentals, esquizofrència, trastorns d’ansietat i de l’estat d’ànim, trastorns de personalitat, etc. El policonsum és el més rellevant a Espanya, ja que el 50% dels consumidors de substàncies consumeixen dues o més drogues.

Respecte als recursos de l’àmbit sanitari-clínic, en els darrers anys, el nombre de pacients admesos en tractament cada any ha estat d’entre 45.000 i 53.000 persones. Les admissions en relació als tractaments totals oscil·len entre el 25% i el 35% dels pacients que acudeixen amb problemes derivats d’aquest trastorn, i això significa que entre el 65% i el 75% que tenen problemes relacionats amb l’ús de substàncies, no reben ajuda de la sanitat pública, fet que ens suggereix l’obligació de plantejar-nos si és necessari reforçar l’eficàcia sobre els que fem intervenció per tal que no hi hagi recaigudes amb el tractament plantejat.

Portar a terme intervencions psicosocials, disposar d’una xarxa de suport social tant formal com informal, una implicació positiva i reconeixement de les aportacions a la comunitat, sentir-se acompanyat o establir relacions amb altres usuaris, milloren els tractaments i la seva adherència. També altres estratègies com l’entrenament en habilitats socials, generar canvis en els estils de vida i facilitar l’aprenentatge d’hàbits més saludables evitant conductes i rutines relacionades amb el consum, s’han convertit en estratègies amb una forta evidència per reduir els factors de risc respecte a la recaiguda. Cal apuntar que l’autodeterminació, l’autorealització o renovació del propi self, son factors i indicadors de protecció a través de l’oci en els pacients que estan en tractament.

La finalitat del TFG és proposar una intervenció que afavoreixi un canvi en l’estil de vida del pacient consumidor de substàncies il·lícites, concretament, respecte a la gestió del seu temps d’oci adaptant activitat al perfil de cada persona. Una intervenció que promou una implicació del subjecte en la comunitat, que promou un entrenament d’habilitats socials, que ajudi a ampliar la connexió social, la renovació del propi self, que motivi i que doti de sentit la recuperació en entrenament, que millori l’oferta del centre o institució i que cobreixi les necessitats dels pacients en relació amb les activitats d’oci, sempre supervisada amb un acompanyament terapèutic. Amb aquesta proposta d’intervenció es pretén millorar l’adherència al tractament i, en conseqüència, les taxes d’abstinència dels pacients en tractament i evitar així el risc de recaiguda.

L’objectiu general de la proposta d’intervenció “Entretener para crecer“ EPC és el de millorar les taxes d’adherència i abstinència en els tractaments d’addiccions promovent canvis en l’estil de vida del pacient, a partir d’un projecte d’oci saludable adaptat al perfil de cada persona. Els objectius específics son: els d’integrar la proposta d’intervenció EPC amb el centre terapèutic i el seu context social; promoure canvis en l’estil de vida del pacient respecte el seu temps d’oci a partir d’un projecte personal d’oci saludable; i avaluar el funcionament i l’eficàcia de la proposta d’intervenció EPC.